Fotograma: Concurs fotografia 2009
Us deixem algunes de les fotos que vam presentar els usuaris del centre de dia de Tortosa al concurs de fotografia.
dimecres, 30 de desembre del 2009
dimecres, 23 de desembre del 2009
Catalunya fa espectacle
Cruyff condueix la seva nova selecció a una golejada (4-2) contra l’Argentina en un ambient de to reivindicatiu
Gairebé en família, però amb bon futbol. Entre amics i amb molt soroll, molt més que en la majoria de partits de Lliga del Barça. I, sobretot, en un ambient reivindicatiu, tot i que apartat dels brots de violència d’altres temps. Així va començar a caminar ahir a la nit la nova Catalunya, la de Johan Cruyff, la que voldria disputar partits oficials d’aquí uns anys i la que es va regalar una golejada (4-2).
Catalunya va derrotar l’Argentina amb un equip format per la columna vertebral de la Roja –Piqué, Puyol, Capdevila, Xavi i Sergio Busquets–, encara que parlant en català i amb un convidat de luxe; el més ovacionat, el més aclamat i possiblement el més esperat: Oleguer Presas, arribat des d’Amsterdam i obedient davant la crida de Cruyff. El Camp Nou no es va omplir. Ningú ho esperava tampoc. La federació catalana va xifrar en 53.000 el nombre d’aficionats que es van citar a l’estadi i en què destacava un nodrit i animat grup de seguidors argentins, fidels a la selecció albiceleste, que van arribar procedents de diversos punts d’Espanya.
Pot ser que, contemplada la imatge del Camp Nou des de les posicions de la tribuna més alta, la xifra de 53.000 persones resulti una mica exagerada; segurament molt, però no hi ha cap dubte que els mateixos espectadors, per exemple, al nou estadi de Cornellà, haurien tingut una presència més consistent.
EL LEMA OFICIAL / «Catalunya, la nostra terra, la nostra selecció». Va ser el lema oficial, el que es va destacar des de la megafonia de l’estadi per presentar, a les fosques i amb focs artificials, els elegits per Cruyff. Amb el president José Montilla, a la llotja, al lloc habitual de Joan Laporta, que tan sols es va desplaçar uns quants seients, amb les posicions de la tribuna plenes de convidats, Catalunya va fer disfrutar un públic, amb molts nens, perquè per primera vegada en molts dies laborables, no s’havia de matinar l’endemà per anar a classe. No van faltar les estelades, moltíssimes, ni tampoc la xiulada a Higuaín, l’únic representant del Madrid sobre la gespa del Camp Nou, cada vegada que tocava pilota. Quan va ser substituït per Palermo, a la segona part, el davanter blanc es va guanyar una xiulada monumental. I és que el Reial Madrid, per sobre de moltes coses, segueix sent l’enemic número u d’un Camp Nou que ahir a la nit va canviar el color blaugrana pels tons grocs i vermells de les quatre barres.
Pancartes escrites en 12 idiomes, entre ells l’àrab, el xinès i el japonès, amb el clàssic lema d’una nació, una selecció, van ser el principal argument reivindicatiu, amb notes de color a la part exterior de l’estadi, com un burro català mecànic, que va substituir el tradicional toro de les fires, i en què alguns seguidors intentaven mantenir l’equilibri davant les envestides de l’animal. Casualitats o no, justament al cap de pocs dies que s’ha començat a qüestionar al Parlament el futur taurí a Catalunya.
ELS UNIFORMES / ¡Argentina, allá vamos!», va ser l’altre crit de la nit. Perquè els argentins, uns 3.000, no van parar d’animar els seus jugadors i en alguns moments es va poder sentir més la minoria sud-americana que la majoria catalana. Tampoc no es va oblidar de rendir homenatge a Dani Jarque. El Camp Nou va aplaudir el desaparegut capità de l’Espanyol.
El bon futbol, el toc personal de Cruyff i els principals asos de la Roja –que són catalans, que ningú ho oblidi, i tampoc Fernando Navarro i Sergio García, campions de l’Eurocopa– van anar decantant els ànims del partit cap a la festa esportiva animada pels gols.
Es van recollir firmes per exigir que no s’enfosqueixi TV-3 al País Valencià, la mateixa nit en què molts teleespectadors haurien agraït que argentins o catalans canviessin la indumentària oficial. Amb tant de blanc –¿per què Catalunya ha de vestir de blanc?– els uniformes es van confondre per la tele. A Abu Dhabi no es va deixar jugar el Barça de blaugrana en la final contra els rivals blanc-i-vermells de l’Estudiantes. I ahir a la nit fins i tot es confonia l’àrbitre, de groc. Cruyff, afortunat sempre, va debutar amb bon peu, assegut a la butaca de la banqueta del seu millor alumne: Pep Guardiola.
Gairebé en família, però amb bon futbol. Entre amics i amb molt soroll, molt més que en la majoria de partits de Lliga del Barça. I, sobretot, en un ambient reivindicatiu, tot i que apartat dels brots de violència d’altres temps. Així va començar a caminar ahir a la nit la nova Catalunya, la de Johan Cruyff, la que voldria disputar partits oficials d’aquí uns anys i la que es va regalar una golejada (4-2).
Catalunya va derrotar l’Argentina amb un equip format per la columna vertebral de la Roja –Piqué, Puyol, Capdevila, Xavi i Sergio Busquets–, encara que parlant en català i amb un convidat de luxe; el més ovacionat, el més aclamat i possiblement el més esperat: Oleguer Presas, arribat des d’Amsterdam i obedient davant la crida de Cruyff. El Camp Nou no es va omplir. Ningú ho esperava tampoc. La federació catalana va xifrar en 53.000 el nombre d’aficionats que es van citar a l’estadi i en què destacava un nodrit i animat grup de seguidors argentins, fidels a la selecció albiceleste, que van arribar procedents de diversos punts d’Espanya.
Pot ser que, contemplada la imatge del Camp Nou des de les posicions de la tribuna més alta, la xifra de 53.000 persones resulti una mica exagerada; segurament molt, però no hi ha cap dubte que els mateixos espectadors, per exemple, al nou estadi de Cornellà, haurien tingut una presència més consistent.
EL LEMA OFICIAL / «Catalunya, la nostra terra, la nostra selecció». Va ser el lema oficial, el que es va destacar des de la megafonia de l’estadi per presentar, a les fosques i amb focs artificials, els elegits per Cruyff. Amb el president José Montilla, a la llotja, al lloc habitual de Joan Laporta, que tan sols es va desplaçar uns quants seients, amb les posicions de la tribuna plenes de convidats, Catalunya va fer disfrutar un públic, amb molts nens, perquè per primera vegada en molts dies laborables, no s’havia de matinar l’endemà per anar a classe. No van faltar les estelades, moltíssimes, ni tampoc la xiulada a Higuaín, l’únic representant del Madrid sobre la gespa del Camp Nou, cada vegada que tocava pilota. Quan va ser substituït per Palermo, a la segona part, el davanter blanc es va guanyar una xiulada monumental. I és que el Reial Madrid, per sobre de moltes coses, segueix sent l’enemic número u d’un Camp Nou que ahir a la nit va canviar el color blaugrana pels tons grocs i vermells de les quatre barres.
Pancartes escrites en 12 idiomes, entre ells l’àrab, el xinès i el japonès, amb el clàssic lema d’una nació, una selecció, van ser el principal argument reivindicatiu, amb notes de color a la part exterior de l’estadi, com un burro català mecànic, que va substituir el tradicional toro de les fires, i en què alguns seguidors intentaven mantenir l’equilibri davant les envestides de l’animal. Casualitats o no, justament al cap de pocs dies que s’ha començat a qüestionar al Parlament el futur taurí a Catalunya.
ELS UNIFORMES / ¡Argentina, allá vamos!», va ser l’altre crit de la nit. Perquè els argentins, uns 3.000, no van parar d’animar els seus jugadors i en alguns moments es va poder sentir més la minoria sud-americana que la majoria catalana. Tampoc no es va oblidar de rendir homenatge a Dani Jarque. El Camp Nou va aplaudir el desaparegut capità de l’Espanyol.
El bon futbol, el toc personal de Cruyff i els principals asos de la Roja –que són catalans, que ningú ho oblidi, i tampoc Fernando Navarro i Sergio García, campions de l’Eurocopa– van anar decantant els ànims del partit cap a la festa esportiva animada pels gols.
Es van recollir firmes per exigir que no s’enfosqueixi TV-3 al País Valencià, la mateixa nit en què molts teleespectadors haurien agraït que argentins o catalans canviessin la indumentària oficial. Amb tant de blanc –¿per què Catalunya ha de vestir de blanc?– els uniformes es van confondre per la tele. A Abu Dhabi no es va deixar jugar el Barça de blaugrana en la final contra els rivals blanc-i-vermells de l’Estudiantes. I ahir a la nit fins i tot es confonia l’àrbitre, de groc. Cruyff, afortunat sempre, va debutar amb bon peu, assegut a la butaca de la banqueta del seu millor alumne: Pep Guardiola.
Font: El Periódico
El Mundo Deportivo
Usuaris Centre de Dia de Tortosa
dilluns, 21 de desembre del 2009
BON NADAL I FELIÇ ANY NOU
Estimats/des, des del bloc del Centre de Dia de Tortosa, us volem donar la benvinguda i desitjar-vos uns BONS NADALS i un FELIÇ ANY 2010.
Desitgem de tot cor per aquest proper any que sigui un any ple de salut per a tots vosaltres i poder estar acompanyats d'aquelles persones que estimem.
Usuaris del Centre de Dia
dijous, 3 de desembre del 2009
10 Octubre Dia Mundial de la Salut Mental 2009
El dia 9 de octubre de 2009, en motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, els usuaris, familiars i personal de recursos assistencials de les Terres de l’Ebre es van reunir a les 10:00h a l'Unitat Polivalent de Terres de l'Ebre d’Amposta. Alguna gent va arribar més tard per motius de transport, però van arribar a l’acte de celebració.
En primer lloc es va fer una exposició de fotos a la recepció de l'Hospital. Fotos que eren dels participants del concurs de fotografia dels centres de dia i hospitals. En segon lloc es va fer una xerrada informativa sobre la salut mental dirigida per la directora de la Fundació Pere Mata. En tercer lloc es va dur a terme a la sala del centre de dia d’Amposta una activitat de musicoteràpia per a tothom, que consistia en cantar una cançó que estava projectada sobre la paret. La cançó es titulava “Lo bello que es vivir”.
Ens van donar uns cartells amb paraules a cadascun, i quan sonava la paraula de la cançó el teníem que alçar.
Sessió de Musicoteràpia
En quart lloc es va realitzar el lliurament de premis del concurs de fotos.
El primer guanyador va ésser Juan Antonio Aixendri del centre de dia de Tortosa, amb la foto de la multiculturalitat. El premi era valorat en 200€. El segon premi va ésser per a Consuelo d’Amposta. El premi era valorat en 100€. El tercer premi va ésser per a Eduard Cabanes també del centre de dia de Tortosa. El premi era valorat en 50€.
Entrega de premis per les autoritats
Després es va realitzar el premi del vot popular a la millor foto. Va ser per a Consuelo Martínez de Sant Carles de la Ràpita.
Després dels actes es van realitzar entrevistes i fotos als guanyadors i alguns treballadors professionals de la salut com a la doctora Cristina Vila, coordinadora del Pere Mata Terres de l’Ebre.
Entrevista a la Dra. Cristina Vila
Finalment es va realitzar una menjada d’aperitius per a la gent.
Alguns membres de l'equi assistencial dels Centres de Dia de Tortosa i Amposta
En primer lloc es va fer una exposició de fotos a la recepció de l'Hospital. Fotos que eren dels participants del concurs de fotografia dels centres de dia i hospitals. En segon lloc es va fer una xerrada informativa sobre la salut mental dirigida per la directora de la Fundació Pere Mata. En tercer lloc es va dur a terme a la sala del centre de dia d’Amposta una activitat de musicoteràpia per a tothom, que consistia en cantar una cançó que estava projectada sobre la paret. La cançó es titulava “Lo bello que es vivir”.
Ens van donar uns cartells amb paraules a cadascun, i quan sonava la paraula de la cançó el teníem que alçar.
Sessió de MusicoteràpiaEn quart lloc es va realitzar el lliurament de premis del concurs de fotos.
El primer guanyador va ésser Juan Antonio Aixendri del centre de dia de Tortosa, amb la foto de la multiculturalitat. El premi era valorat en 200€. El segon premi va ésser per a Consuelo d’Amposta. El premi era valorat en 100€. El tercer premi va ésser per a Eduard Cabanes també del centre de dia de Tortosa. El premi era valorat en 50€.
Entrega de premis per les autoritatsDesprés es va realitzar el premi del vot popular a la millor foto. Va ser per a Consuelo Martínez de Sant Carles de la Ràpita.
Després dels actes es van realitzar entrevistes i fotos als guanyadors i alguns treballadors professionals de la salut com a la doctora Cristina Vila, coordinadora del Pere Mata Terres de l’Ebre.
Entrevista a la Dra. Cristina VilaFinalment es va realitzar una menjada d’aperitius per a la gent.
Alguns membres de l'equi assistencial dels Centres de Dia de Tortosa i AmpostaProperament us mostrarem les entrevistes que vam dur a terme durant la diada.
Redacció i edició: Koke, Sonic, Perico, Jack Wilson, Toni.
Redacció i edició: Koke, Sonic, Perico, Jack Wilson, Toni.
dimecres, 18 de novembre del 2009
Una Mente Maravillosa
La historia del genio de las matemáticas y ganador del Nobel John Forbes Nash, que sufre de esquizofrenia, enfermedad que logra superar gracias al tratamiento médico, al apoyo de su esposa Alicia y, sobre todo, a una enorme fuerza de voluntad.¿Puede el deseo de sobresalir llevar a un hombre a los límites de la locura?; ¿puede éste abandonar su mundo, para vivir en otro de su propia creación?; ¿puede la esquizofrenia ser curada sólo con la fuerza de voluntad? y ¿puede el Amor rescatarnos de los infiernos que nustras propias mentes nos han edificado? La respuesta está en A Beautiful Mind.
John Forbes Nash Jr. es un matemático brillante y bien parecido, quien acaba de ingresar a la prestigiosa Universidad de Princeton para un postgrado, a través de una afamada beca. Nash está convencido que la única manera en que un hombre como él puede sobresalir, es descubriendo una idea original verdadera.
Para asombro de todos y de él mismo, este descubrimiento llega: La Teoría del Juego; la matemática de la competencia. Esto lo catapulta al MIT (Instituto Tecnológico de Massachusetts), una institución para genios; sin embargo, su deseo de sobresalir le sigue acosando y su ambición ahora se centra en el Pentágono y la decodificación de mensajes ocultos al inicio de la Guerra Fría. No obstante sus planes, dos encuentros transformarán su existencia: La Esquizofrenia y el Amor. Estos elementos a la larga se convertirán respectivamente en su agonía y su éxtasis; su infierno y su redención.
Basta de línea argumental. Un guión tan maravilloso no debe ser resuelto antes de ver la cinta. Sumemos mejor otras variables:
Russell Crowe, el Gladiador de la pantalla ofrece sin lugar a dudas, la mejor actuación de su carrera, interpretando no sólo al Nash recien ingresado a Princeton en 1947, sino envejeciendo con él hasta 1994. En este renglón cabe destacar una labor de maquillaje sorprendente; el rol de Crowe no sólo sobresale por su extensa cronología, sino por las diferentes etapas de una enfermedad incurable y progresiva. Brillante, de verdad.
Jennifer Connelly (Réquiem por un Sueño) interpreta encantadoramente a Alicia, inicialmente alumna y posteriormente esposa de Nash; ella se convierte no sólo en su pareja, sino en su ángel, su musa y su heroína; es la única que lo entiende, lo mima, lo admira, lo cuida y por sobre todos los altibajos de la vida, le ama.
La química que esta sublime mujer y Russell Crowe generan en pantalla, saca chispas pese a lo extraño de la relación.
Para completar esta ecuación histriónica está el siempre enigmático Ed Harris (Apollo 13, Truman Show), quien logra también un nivel sensacional. Como último componente tenemos al simpático Paul Bettany, a quien disfrutamos enormemente en el papel de Chaucer en la reciente A Knight’s Tale.
Para seguir sumando datos, les diré que A Beautiful Mind fue la ganadora en los Globos de Oro y cuenta con 8 nominaciones al Oscar, entre las que destacan Mejor Película, Actor y Director.
A Beuatiful Mind es una fórmula cinematográfica intensamente dramática, pero es también un producto donde la dulzura, el romance e incluso el suspenso, nos enseñan finalmente que las mentes brillantes son necesarias, pero los corazones hermosos son indispensables.
Un relato verídico basado en la biografía de un genio del siglo XX, John Forbes Nash Jr., de acuerdo a las letras del libro de Sylvia Nasar. Una película que nos habla del heroísmo humano en la batalla por la vida; de la voluntad de salir y seguir adelante; y del rescate de una existencia que se consideraba perdida, a través del poder mágico de la fuerza más grande conocida por el hombre… El Amor.
dimecres, 11 de novembre del 2009
Chistes de Lepe
-Sabes porque los de Lepe ponen los semáforos a veinte metros de altura?Para que no se los salte ni Dios.
- Sabes porque los de Lepe plantan cebollas en la carretera?
Por que dicen que va bien para la circulación
- Sabes por que los de Lepe nunca llegan a la capital?
Por que un poco antes de la entrada hay un letrero que dice ”Huelva”
- Sabes por que las mujeres de Lepe no usan zapatos de tacón?
Por que tienen miedo de dar un mal paso.
- Sabes por que los equipos de fútbol de Lepe pusieron conserje para cuidar la portería? Por que cuando pusieron el portero automático les metían muchos goles.
- Cual es la diferencia entre terrible y horrible?
La diferencia es que terrible es que venga una ola de mar y se lleve a tu suegra a las profundidades y horrible es que venga otra ola y te la traiga de vuelta.
- Por que se parece un caracol a un par de calcetines?
En que el caracol es un molusquito y los calcetines molusquito o moluspongo
- Sabes por que los de Lepe no practican el esquí alpino?
Por que todavía no han encontrado la manera de subir-se al pino con los esquís puestos.
- Por que las gallinas ponen huevos?
Por que si los tiran se rompen.
- Sabes por que los de Lepe no beben leche fresca?
Por que no les cabe la vaca en la nevera.
- Sabes porque los de Lepe plantan cebollas en la carretera?
Por que dicen que va bien para la circulación
- Sabes por que los de Lepe nunca llegan a la capital?
Por que un poco antes de la entrada hay un letrero que dice ”Huelva”
- Sabes por que las mujeres de Lepe no usan zapatos de tacón?
Por que tienen miedo de dar un mal paso.
- Sabes por que los equipos de fútbol de Lepe pusieron conserje para cuidar la portería? Por que cuando pusieron el portero automático les metían muchos goles.
- Cual es la diferencia entre terrible y horrible?
La diferencia es que terrible es que venga una ola de mar y se lleve a tu suegra a las profundidades y horrible es que venga otra ola y te la traiga de vuelta.
- Por que se parece un caracol a un par de calcetines?
En que el caracol es un molusquito y los calcetines molusquito o moluspongo
- Sabes por que los de Lepe no practican el esquí alpino?
Por que todavía no han encontrado la manera de subir-se al pino con los esquís puestos.
- Por que las gallinas ponen huevos?
Por que si los tiran se rompen.
- Sabes por que los de Lepe no beben leche fresca?
Por que no les cabe la vaca en la nevera.
Redacción: Jack Wilson
PLANTADA DE PINS A ULLDECONA
Es va fer la sortida el 24-3-09 a les 9 del matí. Ens vam presentar al Centre de Día, on tots junts amb els monitors vam anar a l´autocar que ens va portar de Tortosa a Amposta on vam agafar als de la Residència de Salut Mental. Tots junts vam anar en autobús a les zones forestals d´Ulldecona. Un cop allí, vam agafar una aixada cadascú i vam plantar els arbres i arbustos, i allí ens van donar esmorzar i obsequis.
Llavors vam agafar l´autobús i vam anar a la Ermita de la Pietat i a veure pintures rupestres. Després vam mirar un documental que feia referent a les pintures rupestres i després ens vam anar en l´autobús que va deixar primer als residents d´Amposta i quan vam anar al Centre de Día vam fer la resta d´activitats fins acabar del tot.
Llavors vam agafar l´autobús i vam anar a la Ermita de la Pietat i a veure pintures rupestres. Després vam mirar un documental que feia referent a les pintures rupestres i després ens vam anar en l´autobús que va deixar primer als residents d´Amposta i quan vam anar al Centre de Día vam fer la resta d´activitats fins acabar del tot.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
