dimecres, 29 de desembre del 2010

El Congrés aprova la llei antitabac que prohibeix fumar en els espais públics tancats

Ja no hi ha propòsit d'any nou que valgui. 2011 arribarà acompanyat d'una novetat sense fum. El dia d'any nou es salva, però a partir del 2 de gener el tabac estarà vetat a tots els locals públics d'oci. No es podrà fumar en restaurants, bars ni discoteques. No hi haurà distinció entre bars de fumadors i lliures de fum. Tampoc cubicles per a fumadors. A més del veto en discoteques i restaurants, s'eliminen els punts de fumadors en aeroports i arriba, per exemple, la prohibició a les portes dels hospitals, els parcs o les escoles. S'estén el veto a bingos i casinos.Amb ella, Espanya endureix la seva norma.

És una norma molt excesiva i agresiva, s'hauria de fer com esta ara, zona de fumadors i un altra de no fumadors. Els locals pedran molts de clients a causa d'aquesta norma molt dura per als fumadors.

dimecres, 22 de desembre del 2010

Feliz Navidad y próspero año nuevo!!

Os deseamos que tengáis un feliz año nuevo y una Navidad muy feliz a vosotros y a los demás, que como ya sabéis os felicitamos por este año y por tantos más. Que así sea!
Feliz Navidad y próspero año!!

dimecres, 17 de novembre del 2010

Sopa de peix

Ingredients per a quatre persones:

-1 litre de caldo de peix
-quatre peces de llangostins pelats
-sal
-400 grams de rape tallat a daus
-200 grams de clòtxines
-200 grams de pà ratllat
-1 pot de tomaquet fretgit
-2 dents d´alls pelats
-1 gram de colorant
-10 ametlles torrades

El·laboració:

En una olla mitjana se fica lo caldo de peix a bollir a foc mitjà. El tomáquet, els alls i les ametlles es passen pel turmix i se fiquen dins del caldo a bollir i després s´afegèix el rap a daus, la sal, els llangostins pelats, les clòtxines, el pà ratllat i el col.lorant. Es deixa bollir durant 20 minuts. Es retira del foc i es serveix calent.



Redactor: Perico

Transcriptor: Jack Wilson

dimecres, 20 d’octubre del 2010

Dia Mundial de la Salut Mental

Fa dues setmanes vam participar en un concurs de lletreros i de dibuixos per al concurs del Dia Mundial de la Salut Mental. Van donar cartells i entrades pels establiments. Alguns d'aquests establiments van donar equips de neteja, tovalloles i altres detalls per al concurs de cartells.

Vam anar a l´auditori on van acudir tots els companys a les 9 del matí per a preparar tot el material i organització de la jornada.


Una vegada tot preparat va sortir la Cristina Vila a parlar, i al costat estava l´Anna Algueró, Primera Tinent d´Alcalde de Tortosa. Una vegada van acabar de parlar es va fer la Taula Rodona amb usuaris del Centre de Dia de Tortosa. Una vegada el Terapeuta Ocupacional ens feia unes preguntes a cadascú de nosaltres vam poguer respondre les preguntes amb claretat. També hi havia familiars al públic dels usuaris. També hi havien usuaris que havien estat al Centre anteriorment.


Un cop acabades les preguntes ens van posar un documental que es deia "Solo"protagonitzat per un noi de Murcia que es deia Vicente Rubio, que era el director i protagonista d´aquest documental que també patía una esquizofrenia paranoide. El documental es va fer destinat a trencar l´estigma de les malalties mentals.


Després del documental van fer un descans d´un quart d´hora per a menjar-nos unes pizzes i veure unes coca-coles i unes fantes. Un cop acabat el piscolabis vam tornar a entrar a la sala on estaven preparats els professionals de psiquiatria, psiquiatres, psicòlegs/es, infermers/es i treballadors socials on nosaltres els vam fer unes preguntes de tot tipus per-que a nosaltres ens interessava molt sapiguer les respostes. Un cop li van fer les preguntes als professionals es van retirar de l´escenari i van sortir a actuar uns cubanos "cubanos"a cantar salsa cubana i van pujar a l´escenari gent jove del públic. Van fer un concurs de noies i nois i van tindre un premi i un aplaudiment i després al grup que tocava els van donar pizzes i aigua per-que tenien gana i els van donar les gràcies per cantar.


A les dos del migdia es van anar a dinar al restaurant Amets tots els del Centre de Dia de Tortosa i els psicòlegs/es, psiquiatres, infermers/es, treballadors socials i tots els usuaris i familiars i després de dinar a les cinc de la tarde ens vam anar cadascú a casa seva, i fins aquí el Dia Mundial de la Salut Mental.

Dia Mundial de la Salut Mental

dimecres, 22 de setembre del 2010

Roquetes

Roquetes al cabo de los años se a hecho muy grande.


Sitios de jovi y distracción está la discoteca PRIVATE y el cine de los Oscars que tiene 6 salas. El ayuntamiento es uno de los más modernos de España. Al lado del ayuntamiento está la policia local, también está el huerto Cruells que es dónde al gente se reune en fiestas del pueblo donde se hacen paellas, fideuas y sardinadas. También está allí cerca la palza de toros, también la gente mayor y jovenes colaboran mucho al baile. Según las noches de comisiones de fiestas hay pastissets y cava.


El último dia de fiestas al baile la gente hace las 10:00h.

Aqui os muestro una foto de estos dias.


También está la Lira roquetense que es un bar con unas de las salas más grandes, dónde cuando se hacen los actos de los niños y la gente mayor, también enseñan a los niños a bailar y también hay una televisión grande dónde la gente ve el futbol. Ala media parte del futbol la gente aprovecha para ir al bar a cenar.


También está el cap del médico, dónde antiguamente estava el ayuntamiento de Roquetes.


También estan las escuelas públicas, al lado de las escuelas están las ambulancias del Baix Ebre. Más arriba esta la escuela de la ESO y batxillerato. Por cierto va mucha gente de los pueblos de los alrrededores.
Redactor: Koke
Escriptor: Leo

dimecres, 18 d’agost del 2010

Colonias 2010 - Xerta

Los dias 16,17 y 18 de junio los usuarios del centro de dia de Tortosa nos fuimos de colonias a Xerta, a las 8:00h de la mañana nos encontramos todos en parada de la Hife de Tortosa.



A las 8:30h de la mañana nos fuimos en dirección a Xerta a las 9:00h de la mañana. El autobus nos dejó en la parada de Xerta i estuvimos allí esperando a que llegaran unos usuarios: Antonio y Manel. Cuando llegaron nos fuimos directos al albergue a dejar las bolsas y maletas. Antes de comer nos fuimos a dar una vuelta por el pueblo, y también fuimos a ver a las afueras de Xerta a ver una hípica de caballos, por cierto que también habian burros, ponis, una cabra y gallinas. A la 13:30h del mediodia nos fuimos a comer al albergue de las 14:30h a 15:30h del mediodia. Hicimos el descanso los usuarios del albergue. De las 16:00 a las 18:00 por la tarde vimos el partido de futbol de España-Suiza y perdio España 0-1. A las 19:00h de la tarde estábamos preparados para subir encima del burro Catalino, pero no pudimos subir, porque nos cayó una tormenta por Xerta, por lo cual se fue la luz y no tubimos cobertura a los móviles.



Unos cuantos usuarios jugamos a las cartas y al parchís hasta la hora de cenar, y después jugamos a la consola la Wii. Después de jugar nos tubimos todos que ir a dormir. Durante la madrugada unos cuantos usuarios se levantaron para ducharse y el terapeuta ocupacional que estava en la habitación se enfado con los que se levantaron. Al dia siguiente nos levantamos todos, nos duchamos y nos preparamos para el almuerzo, después del almuerzo nos preparamos la ropa de deporte para ir en bicicleta por Xerta en la via verde. El terapeuta ocupacional se encargo de que un usuario fuera a pie con una monitora rehabilitadora porque no savia ir en bicicleta. Antes de llegar a la sud de Xerta a un usuario se le salió la cadena de la bicicleta y el terapeuta ocupacional lo arreglo y acto seguido a otro usuario se le salió la rueda de atrás y a unos cuantos metros havia unos que hacian obras en la carretera y nos dejaron una llave fija y pudimos apretar el tornillo de la bicicleta. Al final pudimos llegar todos a la sud de Xerta y descansamos un poco. A la vuelta del albergue a otro usuario se le desinfló la rueda de atrás y con el terapeuta ocupacional se intercanviaron las bicicletas y se encontraron a una pareja de ciclistas que les prestó una bomba de hinchar las ruedas y pudieron hinchar la rueda desinchada. Llegamos al albergue y nos duchamos todos de tanto esfuerzo añadido para ir despues a comer he hicimos la gimcama programada por el albergue por Xerta y todos participamos i ganó el equipo que se llamava Guardiola que eran 3 usuarios del centro de dia y el terapeuta ocupacional luego nos duchamos y añgunos usuarios jugaban a las cartas y cantaban karaoke. Nos fuimos todos a cenar. Despues quien se queria quedar a jugar a la Wii se quedava hasta la hora de ir a dormir, algunos se quedaron y otros se fueron a dormir. Al dia siguiente nos levantamos a las 8:00h, nos duchamos, desallunamos y nos fuimos del albergue para ya no volver. Fuimos a comprar a una tienda de dulces de Xerta, y compramos cosas para casa. Pegamos una vuelta por el pueblo. Fuimos a comer, y nos quedamos reposando. Despues nos fuimos a cojer el bus, nos despedimos y acabaron las colonias de Xerta.
Redactor: Koke
Elaboració: Sonic, Jaume

dimecres, 11 d’agost del 2010

Les festes del Renaixement 2010

Les festes del Renaixement de Tortosa són unes festes on es rememoren els fets històrics i els personatges del segle XVI.



En aquestes festes molta gent es disfressa de personatges històrics de l'época com ara un comendador, un inquisidor, un poeta, un taberner, i demés disfresses. A més hi han tabernes de dia i de nit, on es pot prendre: cervesa, coca cola, cubates, entrepans, baldanes, llanguanisses... i el personal que te'l serveix van vestits de personatges d'época, com per exemple: un taberner, una monja, un inquisidor que et serveix el que tu li as demanat. Mentres estas a una taberna d'aquestes de nit i de matinada en fi de setmana desfilen gegants i personatges històrics de l'época, acompanyats de música, i allí entretant, pots trobar alguna gent coneguda que tambe va al mateix puesto a demanar bocates, cervesa, baldanes i el que vulguen. A l'Antic Escorxador es fan representacions teatrals i recitals poètics relatius a l'época del Renaixement. A la plaça de l'Ajuntament es fan actuacions de personatges disfressats de l'época amb l'assistencia i presencia de l'alcalde i demés autoritats locals al balcó de l'Ajuntament. Durant les festes de matí i tarda, es poden trobar muntats comerços i oficis representatius de l'época, com ara un ferrer, un forjador de fragua, un panader, una taberneta, una paradeta on es venen candeletes, una altra paradeta on es venen figuretes de personatges mítics, etc... Les paradetes o tabernes on es venen àpats i begudes estàn ambientades en música de l'época renaixentista. Hi ha la possibilitat de demanar una disfressa renaixentista i poguer anar disfrassats pels carrers, pagant una cuota de lloguer del disfraç, i n'hi han de baratos i de cars segons la categoria de la disfressa. La festa dura 4 dies de dijous a diumenge de quasi final del mes de juliol, i finalitza amb una traca espectacular de coets pirotecnics la nit del diumenge i s'acomiada la festa fins l'any que ve, més o menys per les mateixes dates.

I per despedir-mos us possem un vídeo de música tradicional de les nostres Terres.



Redactor: Jack Willson
Transcriptor: Koke

dimecres, 2 de juny del 2010

CONFECCIÓ D'UNA PRENDA

Anem a explicar una mica com es produeix la confecció d'una prenda.


La primera cosa que es necessitaria serien uns patrons. Hi ha persones que els patrons els fan a mida, però per dibuixar els patrons se n'ha de saber bastant. Avui en dia normalment el patronatge el poden vendre fet. De vegades molts confeccionistes van a l'estranger a comprar els patrons. A partir de tenir els patrons es pot començar el procés de la prenda.


La primera cosa que es faria seria agafar la roba, posar-li els patrons a sobre i tallar la roba, quan s'han tallat totes les peces ja es pot començar a confeccionar.


Per confeccionar bé una prenda s'haurien de tenir les màquines adequades. De tipus de màquines per a la confecció de prendes n'hi ha unes quantes, però les màquines que destacaria principalment serien: una màquina per a sobrefilar, una màquina per a cosir, una màquina per a fer traus i una planxa.

Si es tenen les màquines i es te la roba tallada ja es pot començar a fer la juntura de les peces de la prenda.

Penso que una de les coses més importants en una prenda és el seu teixit, estan les fibres naturals i les artificials.

les fibres naturals són: la llana, el llí, la seda i cotó.

I després estan les fibres artificials i sintètiques. Aquets teixits estan en ocasions contraposats als teixits de fibres naturals però de vegades es mesclen, constituïnt tèxtils obtinguts per procés científic i industrial. La cel.lulosa és la materia prima de les fibres artificials, i les fibres sintètiques s'obtenen de productes químics que l'industria després transforma en una materia filable. Són fibres artificials: el rallon, la fibrana, l'acetat i la fibra d'acetat, la poliamida o nilon, les acríliques i els poliesters.

Descriurem una mica les característiques de les fibres naturals.

-Llana: Encongeix, però pot ser sotmesa a tractament. S'ha de rentar amb compte. Poca deterioració. Pot ser feta malbé per la tinya. Origina més calor que les demés fibres naturals.

-Lli: Encongeix, però ser sotmesa a tractament. Es renta amb facilitat. No es deteriora. És higiènic i és molt durador.

Seda: No encongeix. s'ha de rentar en compte. És suau i agradable al tacte. bastant cara. Origina calor

Cotó: Encongeix. Es renta amb facilitat. I és fresc.

Quan la prenda està acabada s'hi poden col.locar els botons. Els botons poden ser de fusta, nàcar, metall, plàstic o baquelita.

També s'hi poden posar cremalleres. Pierre Cardin va ser el revaloritzador de la cremallera, a la que va convertir en un element pràctic i decoratiu.

Les prendes fabricades en teixits naturals es difícil que produeixin al.lergies a la pell, les fibres sintètiques poden produir al.lergia.

Si som respectuosos amb el medi ambient hauríem de comprar prendes fabricades amb productes naturals.

Pau Valéry li digué a la moda "professió delirant". No obstant uns altres l'han jutjat millor, com Honoré de Balzac que va manifestar: "El qui no veu en la moda més que la moda, és tonto".

Una traducció és sempre, com observa un autor, com el revés d'un bordad. Allí estan certament, tots els fils, però no la sutilitat del color i del dibuix. (escriptor japonès Onakura Kazuko)

Diccionario Textil

-Acolchado: Así se denominan algunos piques acolchados de fantasía

-Alpaca: Tejido de algodón i trama de pelo de cabra alpaca.

-Batista: Es un tejido ligero, algunas veces brillante debido al mercerizado.

-Bayadera: Así se llaman todos los tejidos que presentan listas en el sentido de la trama.

-Blonda: Encaje mecánico a mano.

-Brocado: Tejido de jacquard con dibujos florales.

-Canalé: Esta denominación se aplica a un tejido de punto de algodón que presenta dibujo de canutillo.

-Céfiro: Tela fina de algodón, generalmente a listas.

-Cheviot: Tejido grueso que presenta nudos y motas de color.

-Dril: Tejido asargado.

-Duvetina: Muy indicado para forro.

-Encaje: Es el equivalente a la blonda.

-Etamine: Muy parecido al organdi, pero de acabado más suave.

-Franela: Es afelpado, suave y ligero.

-Gabardina: Sarga fuerte con marcados diagonales.

-Gasa: Tejido finísimo.

-Gofrado: Es un tejido que ha sufrido una operación de grabado en relieve.

-Guata: Napa de fibras que sirve pera el acolchado de prendas.

-Guipure: Bordado sobre tul.

-Jacquard: Tejido ornamentado obtenido en el telar de dicho.

-Lanilla: Sarga imitación de la lana. Tejido muy ligero y muy suave.

-Muselina: Tela ligera y transparente como la gasa.

-Nansú: Tejido tupido como el percal, pero más fino

-Natte: Tejido de 2 caras, estampado por un lado y liso por el otro.

-Otomán: Tejido de seda o algodón que forma relieve longitudinal.

-Pana: Tejido de superficie pilosa que presenta unos bordes en relieve en sentido longitudinal.

-Percal: Tejido fino muy tupido.

-Piqué: Forma estrías o dibujos en relieve.

-Popelín: Tejido mercerizado de aspecto sedoso, blanco, teñido o estampado.

-Rizo: Tejido que forma bucles para aumentar su capacidad de absorción.

-Sarga: Tejido de hilos muy finos de algodón o lana.

-Satén: Tejido de seda con superficie de aspecto liso y uniforme.

-Shantung: Tejido que presenta un aspecto irregular obtenido por el empleo de hilos de diferente grosor.

-Tul: Tejido poco tupido con más o menos grosor. Puede ser elástico i labrado.

-Tweed: De superficie nudosa con motas de color que hacen contraste. Su acabado es áspero y es similar al cheviot.

-Terciopelo: Tejido de superficie pilosa y uniforme, brillante y teñido en pieza.

-Velvetón: Tejido de pelo corto y brillante, imitación al ante.

-Vichy: Tela de algodón tejida con hilos teñidos. Algunas veces con leves motivos estampados.

Redactor: Koke
Edició: MJ


dimecres, 26 de maig del 2010

Pulsera Power Balance

Soc un noi de 28 anys i la meva mare viatja, no lluny, hem va regalar la pulsera Power Balance.
La pulsera a quan te la fiques en uns minuts et rahabilita tot el cos, et costa menys de fer les coses i fer no moltes però bastantes coses, cosa que si no la tens tanta o gaire rehabilità en general.
En la pulsera pots aguantar més l'equilibri dret i en general, i tens bastanta resistència a varies coses.



Crítica:


Una de les darrers productes miracle a arribar a les nostres llars és la reinvenció de les polseres magnètiques, encara que en aquesta ocasió l'estafa arriba revestit de hi-tech ... ja no parlem de metall sinó de neoprè, i el poder curatiu no emana de la magnetita sinó de ¡taxan! els hologrames. (Els imants ja no curen, ara el que mola són les fotografies tridimensionals).

A la seva pàgina web, la descriuen a la perfecció. (Compte, l'olor de magufo és tan fort que algú de vosaltres pot arribar a sentir nàusees, marejos i fins i tot vòmits).

Power Balanç ® és un holograma de MYLAR en què ha estat emmagatzemada una freqüència procedent de materials naturals coneguts pels seus efectes beneficiosos per al nostre cos.

També es pot llegir (no sense vergonya).

"Cada objecte d'aquest planeta té una freqüència que pot mesurar amb exactitud, Albert Einstein sabia que tot en l'univers emet una freqüència única".

Finalment el plat fort, amb el qual esperen (i pel que sento, ho estan aconseguint) enganyar a un munt de xavals esportistes: afegir els rostres de personatges famosos que la fan servir. A la galeria de fotos descobrim a Shaquille O'Neal, Rubens Barrichelo, i ¡com no! dos exemples de casa: el pilot de rally Dani Sordo i el surf Pablo Gutierrez, (aquest últim responsable que l'estafa s'estigui estenent particularment ràpid entre els surfers patris tal com m'explica el meu nebot).

A primera vista l'estafa compleix amb totes les característiques del producte màgic.

1) Fa referència a l'energia ("power")
2) Introdueix el terme "natural" (el millor esquer)
3) Usa termes científics ("freqüència", "cèl lules", "físico-mecàniques", "química").
4) Menció a Einstein (aquest és un altre pas ineludible).
5) Si no hi ha ciència, básate en testimonis (el meu amic Manolito ho va provar i va de cinema).

Suposadament aquestes polseres emeten un tipus de radiació electromagnètica beneficiosa per a la flexibilitat (com arriba fins a les articulacions?) I equilibri (com viatja fins al oïda interna?). Però a més ... com explicar a la gent que els hologrames, emeten radiació electromagnètica (igual que els cendrers, o el paper higiènic i la resta de cossos que ens envolten) en funció a la seva temperatura?

Però és que no han vist les típiques imatges d'un visor infraroig en què les coses calentes apareixen amb més brillantor que les del seu fred entorn? I potser no és la radiació infraroja un tipus de radiació electromagnètica?

En fi, espero no perdre molt més temps amb això. Si has decidit creure en els poders curatius d'aquesta polsera tot i les advertències, escolta com a mínim el meu consell i t'estalviaràs el preu de la Power Balanç (per cert, res barates, valen més 30 euros).

1 - Demana-li al teu pare una vella targeta de crèdit VISA que ja no utilitzeu.
2 - Demana-li a la teva germana una goma per als cabells.
3 - Retalla el colom hologràfica de la VISA i enganxa amb zel a la goma.
4 - Póntelo i "equilíbrate" tu sol amb la polsera DIY.

¡Taxan! Igual d'inútil que la de marca però estalviant-te més de mil marfulls (no em donis les gràcies). ;-)

Redactor: Koke, Sonic

DORADA A LA SAL

Ingredientes para 4 personas

4 doradas de unos 300 gr cada una

1 kg de sal gruesa

4 hojas de laurel

4 dientes de ajo


Tiempo de realización 20 minutos

Preparación

1. Si se desea, pasar por un poco de agua las doradas enteras, para lavarlas un poco.

2. Introducir dentro de la dorada una hoja de laurel y un diente de ajo.

3. Cubrir el fondo de una fuente de hornear con sal gruesa. Mojar la sal con un poco de agua, pero muy poco.

4. Colocar las doradas encima de la fuente y cubrirlas con el resto de la sal, hasta que queden totalmente cubiertas.

5. Introducir en el horno, precalentado a 200 ºC, unos 30 minutos, hasta que la sal se rompa un poco.

6. Retirar el caparazón de sal.

7. Se puede acompañar con la siguiente salsa vinagreta. ( 4 dientes ajo, vinagre, pimienta negra, sal y aceite)

Redactor: Perico

dimecres, 19 de maig del 2010

El Pinell de Brai

El Pinel de Brai té aproximadament 1.000 habitants. Després té un sindicat que el va fer Gaudí i és molt gran també.



Té 2 restaurants, 4 bars i un pub, i també té un camp de futbol i un pavelló i unes picines, les picines són molt boniques; el sindicat també és molt bonic. També té un parc en jardins, albres plantes i flors.

Mig poble està varallat en l'altre mig, per tema de política i per culpa del sindicat desde fa uns cuants anys.


El equip del Pinell de Brai de futbol juga a 2na territorial, els jugadors són tots la majoria de fora del poble.

Els avis després de la posguerra van tindre de treballar molt dur en les mines, i alguns van morir perquè s'enfonzaven les mines i quedaven atrapats sota la terra.

La meva avia i al meva mare van començar a treballar als 13 anys.

Guionista: Manel Redactor: Koke

dimecres, 12 de maig del 2010

Els animals de companyia

Anem a explicar una mica quins són els animals que tenim o que ens agradaria tenir.

Jaume té 4 animals de companyia, el quals son 3 gats i un gos. Dels 3 gats en té 2 que són ferèstecs i l'altre és més manso.

Parlant de gossos cada raça té unes característiques i n'hi ha que si estan ensinistrats poden arribar a salvar vides.

També hi ha gossos que sinó reben estima es deprimeixen i es moren.

Normalment la major part d'animals tan si són domèstics com salvatges. Si reben un bon tracte t`ho agraeixen.

A Evelio li agradaria tenir gallines i pollastres.

A Jaume li agradaria tindre 2 cavalls i 2 ponis pera pugué pasejar amb la dona y elñs seus fills en fin de setmana per els ports de Tortosa y Becei.

També m'agradaria tindre 4 vaques pera pugué tindre llet fresca tots els dies.

A un noi els animals li aporten benestar i tranquilitat, tot de depen com els has vist criar i fer-los grans.

Les gallines mos agraden perque poden tindre ous tots els dies i puguer fer truites a la francesa o truites en pataca.

Els gats crien al més de abril i maig, i poden tenir molts gats, els gossos igual ne crien molts però el gos és diferent és a quan esta el zel.

També hi ha gent que dóna de menjar a uns animals que són domèstics, són 2 tòrtores turques.

Està comprovat que per a gent que pateix malalties mentals tenir animals és una bona teràpia i sobretot per a gent que pateix depressions.

Tenir un animal i cuidar-lo, és tenir un bon amic.

L'equinoteràpia també s'utilitza per a gent que té problemes.


dimecres, 5 de maig del 2010

Dia de la marató del Parkinson

El dia 25 d'abril de 2010 a les 10:30 hores del matí vaig acudir al parc de Tortosa on es celebrava el dia Mundial del Parkinson (11 d'abril). Un cop allí hem vaig apropar al taulell de la marató on hem vaig inscriure amb el meu nom i cognoms i amb el meu carnet d'identitat. Un cop inscrit hem van col·locar un dorsal on assenyalaven amb una X cada activitqat física que jo fes. Hm van dir que donés una volta per tot el parc i la vaig fer, després de la qual hem van posar un X al dorsal i hem van dir que llavors havia de fer exercici de rem, però jo no el vaig voler fer. El que vaig fer és donar un altre cop una altra volta per tot el parc. Després hem vaig apropar un altre cop al taulell a que hem possesin una altra X per haver fet una altra volta.
Llavors vaig començar a donar voltes pel parque i em vaig trobar a dos companys del centre de dia de Tortosa als que vaig saludar un darrere l'altre.


Vaig continuar continuar donant voltes fins que hem vaig trobar a un antic company de feina que es deia Guillem, qui havia estat treballant amb mi anys enrera a una empresa que es deia TISMI.

Després de xerrar un cop ens vam acomiadar i jo vaig seguir donant voltes pel parque fins que em vaig trobar a un altre amic de TISMI junt a la seva mare. Hem va comentar que estava a l'atur.
La seva mare hem va dir que m'havia aprimat i que anava molt arreglat.

Acte seguit vaig anar a la xocolatada que feien i vaig seguir donant voltes. Vaig trobar-me a Guillermo, un altre amic, i vam xerrar una estona més.

Vaig estar a les diferents actuacions musicals, a les diferents activitats esportives i diferents castells inflables per a nens. Hi havia molta gent. Va ser una bona diada.

Finalment vaig anar cap a casa.

Redactor: Jack Wilson

dimecres, 21 d’abril del 2010

La diada de Sant Jordi amb lletres ebrenques

Any prolífic pel que fa als autors de les Terres de l'Ebre. Les llibreries de casa nostra preparen els taulells perquè aquest divendres, festivitat de Sant Jordi, siga una festa de les lletres.

Les opcions per endur-se un llibre ebrenc són força diverses. Aquesta n’és una selecció :

174 EXLIBRIS
Un dels artistes plàstics més importants de Tortosa, Frederic Mauri, trau nou llibre al carrer. S’hi recullen 174 exlibris, en una edició que va a càrrec del professor i amic de Mauri, Manel Ollé, que és l’autor dels textos que acompanyen cada un dels gravats.

MIQUEL MARTI I POL
Un dels grans noms de la literatura catalana, Miquel Martí i Pol, torna als taulells de les llibreries amb una selecció dels millors textos d’aquest autor empordanès. El llibre compta amb un segell ebrenc destacat, gràcies als dibuixos de l’artista de Roquetes Ignasi Blanc.

CRIST DE LA PURISSIMA
Amb un perfil més infantil, Mentxu Pérez il·lustra les vinyetes de Un tresor.. el crist de la puríssima, un conte que té com a protagonista aquesta talla de la capital del Baix Eber. El llibre s’ha editat dins dels actes de commemoració dels 350 aniversari de la confraria del sant crist de la purissima de Tortosa

FUGIDA EN CERCLES
Compendi de gairebé 200 relats curts, de temàtica diversa, escrits per Josep Igual. L’últim treball del guanyador del 3r premi de narrativa Cristòfol Despuig de Tortosa, per l’obra Quaderns deltaics, arriba al Sant Jordi amb una altra novetat editorial: Uomo qualque, guanyadora d’un premi de poesia a Alcoi.

ALFABET PER A ADULTS
Un dels grans noms de les lletres ebrenques també és protagonista de la diada del llibre : Gerard Vergés acaba de publicar Alfabet per a adults, un recull dels articles que ha publicat a mitjans de comunicació com el diari Avui entre el 1987 i el 2005.

EL FALSARI
El periodista de Falset Toni Orensanz torna a les llibreries després que fa dos anys signés l’exitosa L’Òmnibus de la mort. Ho fa amb una obra completament diferent, on aplega diverses històries de la seua població natal, que juguen a mesclar realitat i ficció per crear passatges realment divertits.

ESMORZARS DE L’EBRE
Viatge literari i gastronòmic arreu de les Terres de l’Ebre. El punt de partida d’aquest volum són els esmorzars de forquilla i ganivet que es poden degustar a l’Ebre. L’edició compta amb un pròleg signat per l’escriptor Andreu Carranza.

MANS DE FANG
Francesca Aliern torna amb una nova novel·la en què explica la història d’una gran amistat. El text es fonamenta en les vivències de l’autora després de la guerra i narra la desil·lusió que provoquen els somnis incomplits de les protagonistes.

SANG CULÉ
El Futbol Club Barcelona està trasbalsat. Una mort violenta sacceja l’entitat. El detectiu Espartac Garcés i el seu company, el Mulato Valdés, són contractats pel club per investigar l’homici. Aquest és el punt de partida d’aquesta novel•la escrita a quatre mans pel tortosí Jordi Pijoan-López i el cordovès Manel Barrera.

UNA SORTIDA DIGNA
Jesús Maria Tibau signa aquest recull de contes, on la mort sempre hi és present, tot i que des de la particular visió de l’autor. S’hi mesclen l’humor i la tendresa, de manera vital, allunyant-se del dramatisme.

VOCABULARI DE CRUÏLLA
Es tracta del primer diccionari de la variant dialectal del tortosí que recull els mots de totes les Terres de l’Ebre i del Maestrat. Aquest text, de consulta obligada pels lingüistes del territori, es presenta en dos volums i és obra de Joan Beltran, autor amb diversos llibres sobre la llengua del sud de Catalunya

EBRENCS DEL SEGLE XIX
El primer llibre editat pel campus ebrenc de la Universitat Rovira i Virgili a Tortosa se centra en les biografies de set personatge de la història social, política i econòmica del territori. El volum és el resultat del cicle de conferències sobre la mateixa temàtica que va tindre lloc al 2008.

LO CARRILET DE LA CAVA
Aquest llibre agrupa les partitures de les cançons d’un dels músics més carismàtics del delta de l’Ebre : Josep Bo. Les melodies de l’autor d’El carrilet de la Cava retraten la vida als pobles de la desembocadura del riu. L’edició es presenta amb un enregistrament sonor que compta amb la participació de grups de tots els Països Catalans.

TERRES DE L’EBRE: VIDA I COLORS
Vicent Pellicer és l’autor de les fotografies que il·lustren aquest llibre. Les imatges reflecteixen la bellesa dels paisatges més encisadors del Delta, el Port, la plana i la vall de l’Ebre

RIBERA D'EBRE. 17 EXCURSIONS EN BTT
Els amants de les rutes per la natura tenen aquesta obra de referència entre les novetats de Sant Jordi. El llibre recull diverses propostes per fer en bibicleta arreu de la comarca més septentrional de les Terres de l’Ebre. El seu autor és Josep Ulldemolins.

Font: La veu de l'Ebre

Redactor: Koke

dimecres, 31 de març del 2010

BOSSES AROMÀTIQUES

Descripció: hem creat una selecció de bossetes aromàtiques per a fer bona olor, mitjançant la tria de diferents herbes i la realització de bossetes de roba.

Material:

Roba
Cinta de roba
Fil de cosir
Agulla de cosir
Tisores
Cartolines
Bolígrafs
Màquina de foradar
Herbes aromàtiques: Espígol, herba lluïsa, melisa, llorer.

Procès:

1. Recol·lectar diferents herbes aromàtiques.
2. Deixar secar les herbes aromàtiques.
3. Tallar la tela en rectangles (11 x 7,5 cm)
4. Cosir les bandes llergues i una curta.
5. Introduir la herba o herbes aromàtiques al gust de cadascú.
6. Tallar un rectangle de cartolina.
7. Possar el nom de l'herba aromàtica a la cartolina.
8. Fer un forat a la cartolina per passar la cinta de roba.
9. Nuar les bosses amb un tros de la cinta de roba.

Elaboració del curtmetratge: MI VIDA EN TUS OJOS

Hem fet un curtmetratge que descriu la vida i el dia a dia d'una persona amb malaltia mental desde que s'aixeca hasta que es va a dormir. Describim les activitats quotidianes que realitza durant el dia, la persona malalta.

El objectiu és l'anteriorment esmentat i aconsseguir que aquest curtmetratge arribi a un públic espectador, que es pugui documentar de com es la vida quotidiana d'un malalt mental al llarg del dia i a més es pugui entretenir i divertir-se amb la contemplació del curtmetratge.

Ho hem fet gravant diverses escenes que representen tots els aspectes del dia a dia de les persones amb malaltia i com es recuperen. Les escenes han estat protagonitzades pels usuaris del centre de dia de Tortosa que han intervingut en qualitat d'actors assesorats pels monitors i personal del centre de dia de Tortosa. Hem estat quasibé un mes realitzant el guió, gravant les escenes i fent el muntatge final.

Redactors: Jack Willson, Perico, Koke, Llaó.

Properament us en farem mostra.

Sopa de Frigola (Farigola)

Ingredients:Sopa de  Farigola

Pa sec
Sal
Un grill d’all
Una branca de farigola o frigola
Oli d’oliva

Elaboració:

Tallem el pa en llesques i el posem al plat on servirem la sopa.

Mentre, posarem un cassó al foc amb aigua i quan comencí el bull hi afegirem la branca de farigola..

Trinxem el grill d’all i el repartim per damunt del pa, i afegim un rajolí d’oli i una miqueta de sal.

Retirem del foc la infusió que hem fet i la tirem pel damunt del pa. Servir calent.

Redactor: Perico

dimecres, 3 de març del 2010

MUSEU DE LA CERÀMICA DE L'AMETLLA DE MAR

El dia 23 de Febrer vam agafar un tren a les 9:25 des de l'estació de Tortosa amb direcció a l'Ametlla de Mar. A l'estació en esperava un company del centre que és d'allí mateix.
Al arribar vam anar a buscar informació a l'ajuntament per tal de conèixer l'horari del bus que ens porta directament al museu. A l'Ajuntament, concretament a l'oficina de Turisme, ens va atendre una noia que es deia Lourdes i que ens va donar informació turística de tota l'Ametlla de Mar.

Abans d'agafar el bus vam anar a esmorçar. Tot seguit vam anar a la parada de bus a esperar em minibus.

Quan vam arribar al museu de ceràmica, el senyor que estava d'encarregat ens va fer una introducció de com es feia la ceràmica i la seva història. Després vam baixar a la planta de baix on ens van ficar un vídeo de com es feia la ceràmica a la zona del Rif (Marroc). Al sortir vam anar a la tenda i vam comprar algunes peces de ceràmica. Ens vam despedir i vam tornar a esperar el bus de tornada cap a l'Ametlla, ja que el museu està situat a l'urbanització de Sant Jordi.

Al arribar vam anar a una Brasseria on vam dinar i vam fer tertúlia. Després de dinar, a les 15:35, vam agafar el tren i cap a casa.

Redactors: Koke i Perico.

Pozuelo del Páramo

Pozuelo del Páramo tiene 40 habitantes. Es el último pueblo de León, a la frontera de Zamora de la Comunidad Autónoma de Castilla y León. Pasa la carretera de Coruña-Vigo-Madrid por el medio del pueblo.

Bandera de Pozuelo del Páramo

Para ir a comprar comida se tiene que ir a 18 Km, al pueblo de La Bañeza. Al lado del pueblo hay un riachuelo. Es una tierra fértil, plana y de regadio. Hay mucho maíz, remolcha, trigo y mucha huerta. También hay mucha caza y hay muchos pájaros, vacas, corderos, ovejas...
Las casas son muy grandes con espacios y corrales muy grandes. La gente vive de lo que produce el campo y la huerta y de los corrales.


Hay bodegas própias de vino elaborado por cada uno. No hay ningún bar en el pueblo y para leer el periódico y hacer el café hay que ir a 3 km donde los hombres se reunen a hacer la partida de cartas.


Una de las cosas características es la matanza del cerdo, donde se elaboran los propios chorizos, jamones...

La gente es muy abierta y muy amable, de buen caracter, buenos modales y buenos trabajadores.

Aunque la población haya envejecido y se haya emigrado a las ciudades para buscarse la vida y mejorar el presente, los que quedan conservan todavía las tradiciones de antaño.

Redactor: Perico

dimecres, 24 de febrer del 2010

SIN PAUSA, PERO SIN PRISA

Este año y medio que he estado de baja, los primeros meses no me lo pasé muy bién.
Me ingresaron en el hospital de Amposta debido a que psicologicamente y mentalmente no me encontraba bién.
Mi mujer venia toda las tardes y mis hijos también a ver como me encontraba.

Mi mujer tenía que organizarse muy bién para poderme ir a ver todos los dias con mis hijos. Ella se preocupó mucho y entendió muy bién mi enfermedad.

Los primeros meses tenia como un hormigeo en las piernas y no podia estar quieto en ningún sitio.
También a las horas de la comida me entraban unas fuertes nauseas. Tenia que tirar la comida a la basura, debido a que no m encontraba bién para comer.

Cuando estuve 3 o 4 meses en el hospital de Amposta me vió el doctor González el alta.
Después de 4 meses volví ingresar. Me hacian cada dos por tres análisis de sangre y de orina.
Una vez me volvió a entrar un hormigeo en las piernas y en las manos. Me tuvieron que llevar a la doctora de turno poque estaba muy inquieto y me dieron unas pastillas para tranquilizarme.

La segunda vez que ingresé no me lo pasé muy bién debido a que las náuseas continuaban y tenia que volver a tirar la comida a la basura.
A los 4 meses de estar en el hospital me dieron el alta en viernes y el lunes de la semana siguiente empezé al hospital de dia de Amposta.

En estos momentos, desde finales de diciembre de 2009, estoy en el Centro de Dia de Tortosa.
Desde que estoy en el centro de dia voy evolucionando poco a poco.

Redacció: LLAÓ

dimecres, 17 de febrer del 2010

PLANTADA D'ARBRES 2010

El dia 22 de Gener els usuaris de Centres de Dia de Tortosa i Amposta i de la residència de la Fundació vam anar a fer una plantada d'arbres al polígon d'Ulldecona. També vam fer una visita a l'Ermita del Remei d'Alcanar.

L'autobús ens va passar a buscar a les 9:00 pel Centre de Dia de Tortosa i vam anar direcció a Amposta a buscar la resta de companys. Quan els vam recollir vam anar a Ulldecona, on allí vam baixar i ens va tocar fer una petita caminata fins al lloc de la plantada. Un cop allí ens van repartir una aixada per a cadascú i ens vam dividir en 3 grups en les diferents zones. En parelles vam encargar-nos de plantar uns quants arbres, els forats ja estaven fets, i solament haviem de possar la terra per tapar l'arrel i la canya per ficar recte l'arbre.

Quan vam acabar ens van donar pa amb xocolata per esmorçar els voluntaris de la brigada forestal. Estava molt bo!!! Fins i tot alguns van repetir!!

Un cop tot dins a la panxa vam fer el camí cap a l'autobús on ens vam dirigir cap a l'Ermita del Remei d'Alcanar. Alguns vam prendre un refresc al bar i mentrestant alguns anaven a visitar l'ermita. Després vam agafar el bus i cap a Amposta!!!, a deixar als companys. Ja finalment ens van deixar a Tortosa.

dimecres, 10 de febrer del 2010

La meva vida de jove

Quan era jove era un noi respectat i en gran prosperitat i bon futur en general. Quan vaig nèixer tenia un pare que era molt treballador, però no estava gens amb mi. La meva mare, que també era molt treballadora m'he l'estimava molt, però tenia problemes amb el caràcter i no estava lo sufuicient amb mi. I el meu germà, que era igual que la meva mare, ens estimem i ens hem ajudat mutuament ja que ens hem criat junts.

Quan vaig anar els primers anys a l'escola hem van deixar sol i m'havia d'espavilar i compartir les vivències amb altres companys amb diversitat de caràcters. Però amb vista de tot, dins d'aquesta diversitat, hi havia gent que hem posava tranquil i d'altres que m'alteraven, però el problema radicava amb els meus nervis. Aquesta exclatava en forma d'agressivitat de cara la resta.

Quan avancem dia a dia, els companys mateixos del poble on resideixo, tenien una droga que pensava que era com el tabac i que no feia res. Tenia poca informació de la droga que consumien els companys de l'escola. Jo la vaig probar i no sentia res, però la vaig consumir amb asiduitat. Aquesta era el cannabis, la que avui per sort ja coneixem per la informació que disposem.

Quan van passar els dies hi havia moments en que hem sortien motius per a consumir-la i encadenar la malaltia. Els motius venien de la familia, de la societat poble.

Els anys passaven i feia un abús del cannabis i del tabac i feia festes amb la resta de companys fent encara més abús d'aquestes.

El meu rendiment al treball era com el de 40 homes, en el camp, la construcció i altres oficis considerats.

A la llarga del temps, hem van diagnosticar la malaltia i tot ja m'anava malament. Dins la malaltia he tingut sort, però tampoc tanta, ja que he treballat amb la meva familia i amb altres. No m'anava gens bé, ni tan sols amb la meva familia.

Desde fa 4 anys i 2 mesos estic a un Centre de Dia on allí faig la rehabilitació. Des de aquí, tot i això, hem preocupa el futur perquè ningú sap el que passarà demà i no sé a quina direcció hi faré cap ja que dins la meva malaltia no puc fer algunes coses i el meu rendiment a davallat.

-----Us deixo este vídeo clip perquè personalment m'agrada i hem dona bones vibracions-------

dimecres, 20 de gener del 2010

Haití, terratrèmol a l'infern

El terratrèmol que ha assolat Haití agreuja encara més la situació d'un país que l'any passat va patir quatre huracans en dos mesos, els dos a la mateixa zona. Sense temps per recuperar-se, milers d'haitians s'han quedat de nou sense res. Un tremolor de tot just un minut s'ha tornat a cebar en un dels països més pobres del planeta.


Haití, terremoto en el infierno




Font: RTVE

Col·laboradors: Jack Willson, Koke, Sonic, James, Perico.

  © Blogger template 'Isolation' by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP