Catalunya fa espectacle
Cruyff condueix la seva nova selecció a una golejada (4-2) contra l’Argentina en un ambient de to reivindicatiu
Gairebé en família, però amb bon futbol. Entre amics i amb molt soroll, molt més que en la majoria de partits de Lliga del Barça. I, sobretot, en un ambient reivindicatiu, tot i que apartat dels brots de violència d’altres temps. Així va començar a caminar ahir a la nit la nova Catalunya, la de Johan Cruyff, la que voldria disputar partits oficials d’aquí uns anys i la que es va regalar una golejada (4-2).
Catalunya va derrotar l’Argentina amb un equip format per la columna vertebral de la Roja –Piqué, Puyol, Capdevila, Xavi i Sergio Busquets–, encara que parlant en català i amb un convidat de luxe; el més ovacionat, el més aclamat i possiblement el més esperat: Oleguer Presas, arribat des d’Amsterdam i obedient davant la crida de Cruyff. El Camp Nou no es va omplir. Ningú ho esperava tampoc. La federació catalana va xifrar en 53.000 el nombre d’aficionats que es van citar a l’estadi i en què destacava un nodrit i animat grup de seguidors argentins, fidels a la selecció albiceleste, que van arribar procedents de diversos punts d’Espanya.
Pot ser que, contemplada la imatge del Camp Nou des de les posicions de la tribuna més alta, la xifra de 53.000 persones resulti una mica exagerada; segurament molt, però no hi ha cap dubte que els mateixos espectadors, per exemple, al nou estadi de Cornellà, haurien tingut una presència més consistent.
EL LEMA OFICIAL / «Catalunya, la nostra terra, la nostra selecció». Va ser el lema oficial, el que es va destacar des de la megafonia de l’estadi per presentar, a les fosques i amb focs artificials, els elegits per Cruyff. Amb el president José Montilla, a la llotja, al lloc habitual de Joan Laporta, que tan sols es va desplaçar uns quants seients, amb les posicions de la tribuna plenes de convidats, Catalunya va fer disfrutar un públic, amb molts nens, perquè per primera vegada en molts dies laborables, no s’havia de matinar l’endemà per anar a classe. No van faltar les estelades, moltíssimes, ni tampoc la xiulada a Higuaín, l’únic representant del Madrid sobre la gespa del Camp Nou, cada vegada que tocava pilota. Quan va ser substituït per Palermo, a la segona part, el davanter blanc es va guanyar una xiulada monumental. I és que el Reial Madrid, per sobre de moltes coses, segueix sent l’enemic número u d’un Camp Nou que ahir a la nit va canviar el color blaugrana pels tons grocs i vermells de les quatre barres.
Pancartes escrites en 12 idiomes, entre ells l’àrab, el xinès i el japonès, amb el clàssic lema d’una nació, una selecció, van ser el principal argument reivindicatiu, amb notes de color a la part exterior de l’estadi, com un burro català mecànic, que va substituir el tradicional toro de les fires, i en què alguns seguidors intentaven mantenir l’equilibri davant les envestides de l’animal. Casualitats o no, justament al cap de pocs dies que s’ha començat a qüestionar al Parlament el futur taurí a Catalunya.
ELS UNIFORMES / ¡Argentina, allá vamos!», va ser l’altre crit de la nit. Perquè els argentins, uns 3.000, no van parar d’animar els seus jugadors i en alguns moments es va poder sentir més la minoria sud-americana que la majoria catalana. Tampoc no es va oblidar de rendir homenatge a Dani Jarque. El Camp Nou va aplaudir el desaparegut capità de l’Espanyol.
El bon futbol, el toc personal de Cruyff i els principals asos de la Roja –que són catalans, que ningú ho oblidi, i tampoc Fernando Navarro i Sergio García, campions de l’Eurocopa– van anar decantant els ànims del partit cap a la festa esportiva animada pels gols.
Es van recollir firmes per exigir que no s’enfosqueixi TV-3 al País Valencià, la mateixa nit en què molts teleespectadors haurien agraït que argentins o catalans canviessin la indumentària oficial. Amb tant de blanc –¿per què Catalunya ha de vestir de blanc?– els uniformes es van confondre per la tele. A Abu Dhabi no es va deixar jugar el Barça de blaugrana en la final contra els rivals blanc-i-vermells de l’Estudiantes. I ahir a la nit fins i tot es confonia l’àrbitre, de groc. Cruyff, afortunat sempre, va debutar amb bon peu, assegut a la butaca de la banqueta del seu millor alumne: Pep Guardiola.
Gairebé en família, però amb bon futbol. Entre amics i amb molt soroll, molt més que en la majoria de partits de Lliga del Barça. I, sobretot, en un ambient reivindicatiu, tot i que apartat dels brots de violència d’altres temps. Així va començar a caminar ahir a la nit la nova Catalunya, la de Johan Cruyff, la que voldria disputar partits oficials d’aquí uns anys i la que es va regalar una golejada (4-2).
Catalunya va derrotar l’Argentina amb un equip format per la columna vertebral de la Roja –Piqué, Puyol, Capdevila, Xavi i Sergio Busquets–, encara que parlant en català i amb un convidat de luxe; el més ovacionat, el més aclamat i possiblement el més esperat: Oleguer Presas, arribat des d’Amsterdam i obedient davant la crida de Cruyff. El Camp Nou no es va omplir. Ningú ho esperava tampoc. La federació catalana va xifrar en 53.000 el nombre d’aficionats que es van citar a l’estadi i en què destacava un nodrit i animat grup de seguidors argentins, fidels a la selecció albiceleste, que van arribar procedents de diversos punts d’Espanya.
Pot ser que, contemplada la imatge del Camp Nou des de les posicions de la tribuna més alta, la xifra de 53.000 persones resulti una mica exagerada; segurament molt, però no hi ha cap dubte que els mateixos espectadors, per exemple, al nou estadi de Cornellà, haurien tingut una presència més consistent.
EL LEMA OFICIAL / «Catalunya, la nostra terra, la nostra selecció». Va ser el lema oficial, el que es va destacar des de la megafonia de l’estadi per presentar, a les fosques i amb focs artificials, els elegits per Cruyff. Amb el president José Montilla, a la llotja, al lloc habitual de Joan Laporta, que tan sols es va desplaçar uns quants seients, amb les posicions de la tribuna plenes de convidats, Catalunya va fer disfrutar un públic, amb molts nens, perquè per primera vegada en molts dies laborables, no s’havia de matinar l’endemà per anar a classe. No van faltar les estelades, moltíssimes, ni tampoc la xiulada a Higuaín, l’únic representant del Madrid sobre la gespa del Camp Nou, cada vegada que tocava pilota. Quan va ser substituït per Palermo, a la segona part, el davanter blanc es va guanyar una xiulada monumental. I és que el Reial Madrid, per sobre de moltes coses, segueix sent l’enemic número u d’un Camp Nou que ahir a la nit va canviar el color blaugrana pels tons grocs i vermells de les quatre barres.
Pancartes escrites en 12 idiomes, entre ells l’àrab, el xinès i el japonès, amb el clàssic lema d’una nació, una selecció, van ser el principal argument reivindicatiu, amb notes de color a la part exterior de l’estadi, com un burro català mecànic, que va substituir el tradicional toro de les fires, i en què alguns seguidors intentaven mantenir l’equilibri davant les envestides de l’animal. Casualitats o no, justament al cap de pocs dies que s’ha començat a qüestionar al Parlament el futur taurí a Catalunya.
ELS UNIFORMES / ¡Argentina, allá vamos!», va ser l’altre crit de la nit. Perquè els argentins, uns 3.000, no van parar d’animar els seus jugadors i en alguns moments es va poder sentir més la minoria sud-americana que la majoria catalana. Tampoc no es va oblidar de rendir homenatge a Dani Jarque. El Camp Nou va aplaudir el desaparegut capità de l’Espanyol.
El bon futbol, el toc personal de Cruyff i els principals asos de la Roja –que són catalans, que ningú ho oblidi, i tampoc Fernando Navarro i Sergio García, campions de l’Eurocopa– van anar decantant els ànims del partit cap a la festa esportiva animada pels gols.
Es van recollir firmes per exigir que no s’enfosqueixi TV-3 al País Valencià, la mateixa nit en què molts teleespectadors haurien agraït que argentins o catalans canviessin la indumentària oficial. Amb tant de blanc –¿per què Catalunya ha de vestir de blanc?– els uniformes es van confondre per la tele. A Abu Dhabi no es va deixar jugar el Barça de blaugrana en la final contra els rivals blanc-i-vermells de l’Estudiantes. I ahir a la nit fins i tot es confonia l’àrbitre, de groc. Cruyff, afortunat sempre, va debutar amb bon peu, assegut a la butaca de la banqueta del seu millor alumne: Pep Guardiola.
Font: El Periódico
El Mundo Deportivo
Usuaris Centre de Dia de Tortosa
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada