SIN PAUSA, PERO SIN PRISA

Este año y medio que he estado de baja, los primeros meses no me lo pasé muy bién.

Me ingresaron en el hospital de Amposta debido a que psicologicamente y mentalmente no me encontraba bién.

Mi mujer venia toda las tardes y mis hijos también a ver como me encontraba.

Mi mujer tenía que organizarse muy bién para poderme ir a ver todos los dias con mis hijos. Ella se preocupó mucho y entendió muy bién mi enfermedad.

Los primeros meses tenia como un hormigeo en las piernas y no podia estar quieto en ningún sitio.
También a las horas de la comida me entraban unas fuertes nauseas. Tenia que tirar la comida a la basura, debido a que no m encontraba bién para comer.

Cuando estuve 3 o 4 meses en el hospital de Amposta me vió el doctor González el alta.
Después de 4 meses volví ingresar. Me hacian cada dos por tres análisis de sangre y de orina.
Una vez me volvió a entrar un hormigeo en las piernas y en las manos. Me tuvieron que llevar a la doctora de turno poque estaba muy inquieto y me dieron unas pastillas para tranquilizarme.

La segunda vez que ingresé no me lo pasé muy bién debido a que las náuseas continuaban y tenia que volver a tirar la comida a la basura.
A los 4 meses de estar en el hospital me dieron el alta en viernes y el lunes de la semana siguiente empezé al hospital de dia de Amposta.

En estos momentos, desde finales de diciembre de 2009, estoy en el Centro de Dia de Tortosa.
Desde que estoy en el centro de dia voy evolucionando poco a poco.

Redacció: LLAÓ

PLANTADA D'ARBRES 2010

El dia 22 de Gener els usuaris de Centres de Dia de Tortosa i Amposta i de la residència de la Fundació vam anar a fer una plantada d'arbres al polígon d'Ulldecona. També vam fer una visita a l'Ermita del Remei d'Alcanar.

L'autobús ens va passar a buscar a les 9:00 pel Centre de Dia de Tortosa i vam anar direcció a Amposta a buscar la resta de companys. Quan els vam recollir vam anar a Ulldecona, on allí vam baixar i ens va tocar fer una petita caminata fins al lloc de la plantada. Un cop allí ens van repartir una aixada per a cadascú i ens vam dividir en 3 grups en les diferents zones. En parelles vam encargar-nos de plantar uns quants arbres, els forats ja estaven fets, i solament haviem de possar la terra per tapar l'arrel i la canya per ficar recte l'arbre.

Quan vam acabar ens van donar pa amb xocolata per esmorçar els voluntaris de la brigada forestal. Estava molt bo!!! Fins i tot alguns van repetir!!

Un cop tot dins a la panxa vam fer el camí cap a l'autobús on ens vam dirigir cap a l'Ermita del Remei d'Alcanar. Alguns vam prendre un refresc al bar i mentrestant alguns anaven a visitar l'ermita. Després vam agafar el bus i cap a Amposta!!!, a deixar als companys. Ja finalment ens van deixar a Tortosa.

La meva vida de jove

Quan era jove era un noi respectat i en gran prosperitat i bon futur en general. Quan vaig nèixer tenia un pare que era molt treballador, però no estava gens amb mi. La meva mare, que també era molt treballadora m'he l'estimava molt, però tenia problemes amb el caràcter i no estava lo sufuicient amb mi. I el meu germà, que era igual que la meva mare, ens estimem i ens hem ajudat mutuament ja que ens hem criat junts.

Quan vaig anar els primers anys a l'escola hem van deixar sol i m'havia d'espavilar i compartir les vivències amb altres companys amb diversitat de caràcters. Però amb vista de tot, dins d'aquesta diversitat, hi havia gent que hem posava tranquil i d'altres que m'alteraven, però el problema radicava amb els meus nervis. Aquesta exclatava en forma d'agressivitat de cara la resta.

Quan avancem dia a dia, els companys mateixos del poble on resideixo, tenien una droga que pensava que era com el tabac i que no feia res. Tenia poca informació de la droga que consumien els companys de l'escola. Jo la vaig probar i no sentia res, però la vaig consumir amb asiduitat. Aquesta era el cannabis, la que avui per sort ja coneixem per la informació que disposem.

Quan van passar els dies hi havia moments en que hem sortien motius per a consumir-la i encadenar la malaltia. Els motius venien de la familia, de la societat poble.

Els anys passaven i feia un abús del cannabis i del tabac i feia festes amb la resta de companys fent encara més abús d'aquestes.

El meu rendiment al treball era com el de 40 homes, en el camp, la construcció i altres oficis considerats.

A la llarga del temps, hem van diagnosticar la malaltia i tot ja m'anava malament. Dins la malaltia he tingut sort, però tampoc tanta, ja que he treballat amb la meva familia i amb altres. No m'anava gens bé, ni tan sols amb la meva familia.

Desde fa 4 anys i 2 mesos estic a un Centre de Dia on allí faig la rehabilitació. Des de aquí, tot i això, hem preocupa el futur perquè ningú sap el que passarà demà i no sé a quina direcció hi faré cap ja que dins la meva malaltia no puc fer algunes coses i el meu rendiment a davallat.

-----Us deixo este vídeo clip perquè personalment m'agrada i hem dona bones vibracions-------